جارٍ التحميل...
100 كلمة
a
/ə/
Indica direcció, lloc, temps o el complement indirecte d'una acció.
ahir
/əˈir/
أمس
aigua
/ˈajɣwə/
ماء
altre
/ˈaltɾə/
Que és diferent o distint d'aquell de qui es parla; un de nou o addicional.
amb
/əmb/
Expressa companyia, instrument o manera de fer alguna cosa.
anar
/əˈna/
Desplaçar-se d'un lloc a un altre; dirigir-se cap a algun indret.
any
/ˈaɲ/
سنة
aquell
/əˈkeʎ/
Demostratiu que assenyala una cosa allunyada de qui parla i de qui escolta.
aquest
/əˈkɛt/
Demostratiu que assenyala una persona o cosa propera a qui parla.
aquesta
/əˈkɛtə/
Forma femenina del demostratiu que assenyala una cosa propera a qui parla.
ara
/ˈaɾə/
الآن
bo
/ˈbɔ/
طيب
bé
/ˈbe/
جيدًا
cada
/ˈkaðə/
Indica tots i cadascun dels elements d'un conjunt, presos individualment.
casa
/ˈkazə/
بيت
ciutat
/siwˈtat/
Població gran i important, amb molts habitants i molta activitat.
com
/ˈkɔm/
كيف
cosa
/ˈkɔzə/
Objecte, fet o assumpte de naturalesa indeterminada.
de
/də/
من
deu
/ˈdɛw/
Nombre cardinal que segueix el nou i precedeix l'onze.
dia
/ˈdiə/
يوم
dir
/ˈdi/
يقول
donar
/duˈna/
Fer que una cosa passi a ser d'una altra persona; lliurar o oferir.
dos
/ˈdos/
Nombre cardinal que segueix l'u i precedeix el tres.
el
/əl/
Article definit masculí singular que precedeix un nom conegut o determinat.
ell
/ˈeʎ/
Pronom personal fort de tercera persona del singular, subjecte masculí.
els
/əls/
Article definit masculí plural que precedeix noms coneguts o determinats.
en
/ən/
Indica lloc, temps, manera o mitjà en què es fa alguna cosa.
es
/əs/
ضمير انعكاسي
escola
/əsˈkɔlə/
Establiment on s'ensenya i s'aprèn, especialment als infants.
està
/əsˈta/
Tercera persona del singular del present del verb 'estar'; indica estat o situació.
feina
/ˈfejnə/
عمل
fer
/ˈfe/
Dur a terme una acció, produir o crear alguna cosa.
fins
/ˈfins/
حتى
gairebé
/ɡajɾəˈβe/
تقريبًا
gent
/ˈʒen/
Conjunt de persones considerades col·lectivament.
gran
/ˈɡɾan/
كبير
gràcies
/ˈɡɾasiəs/
Expressió que s'usa per manifestar agraïment a algú.
ha
/ˈa/
قد
hi
/ˈi/
هناك
home
/ˈɔmə/
Persona adulta de sexe masculí.
i
/i/
Conjunció que uneix paraules o oracions d'un mateix nivell i hi afegeix.
ja
/ˈʒa/
Indica que una acció ja ha passat o s'ha completat en el moment esperat.
jo
/ˈʒɔ/
Pronom personal de primera persona del singular que designa qui parla.
la
/lə/
الـ
llavors
/ʎəˈβoɾs/
En aquell moment; a continuació d'allò que s'ha dit.
llibre
/ˈʎiβɾə/
Conjunt de fulls escrits o impresos, relligats i coberts per una tapa.
mai
/ˈmaj/
En cap moment; adverbi que nega tota ocasió.
manera
/məˈnɛɾə/
Forma o mode com es fa o com passa una cosa.
mare
/ˈmaɾə/
أم
mateix
/məˈteʃ/
Idèntic; que no varia o que coincideix amb un altre esmentat.
molt
/ˈmol/
Indica una gran intensitat o quantitat; en alt grau.
mà
/ˈma/
Part del cos humà situada a l'extrem del braç, formada pel palmell i els dits.
més
/ˈmes/
أكثر
món
/ˈmon/
العالَم
nen
/ˈnɛn/
Persona que es troba en el període de la infància.
nit
/ˈnit/
Part del dia en què no hi ha llum solar, entre la posta i la sortida del sol.
no
/no/
لا
nom
/ˈnɔm/
اسم
nosaltres
/nuˈzaltɾəs/
نحن
nou
/ˈnɔw/
Que acaba de fer-se o d'aparèixer; que substitueix un altre d'anterior.
o
/o/
Conjunció que presenta una alternativa o una opció entre dos elements.
on
/on/
أين
pare
/ˈpaɾə/
أب
parlar
/pərˈla/
تكلّم
part
/ˈpart/
Porció o element d'un tot; cadascuna de les fraccions en què es divideix una cosa.
passar
/pəˈsa/
Anar d'un lloc a un altre travessant-lo; també succeir o esdevenir.
país
/pəˈis/
Territori amb uns límits geogràfics i, sovint, una organització política pròpia.
pensar
/pənˈsa/
يفكر
per
/pər/
Indica la causa, el mitjà o el lloc a través del qual passa una acció.
però
/pəˈɾɔ/
Expressa oposició o contrast amb el que s'ha dit abans.
petit
/pəˈtit/
صغير
poc
/ˈpɔk/
En un grau petit o insuficient; en poca quantitat.
poder
/puˈðe/
يستطيع
primer
/pɾiˈme/
Que ocupa el lloc inicial d'una sèrie o d'un ordre.
quan
/ˈkwan/
Indica o pregunta el moment o el temps en què passa una cosa.
que
/kə/
Introdueix una oració subordinada que completa o depèn de la principal.
saber
/səˈβe/
Tenir coneixement d'una cosa o ser capaç de fer-la.
sempre
/ˈsempɾə/
En tot moment; de manera constant i sense excepció.
seu
/ˈsew/
Possessiu de tercera persona que indica que una cosa pertany a ell o a ella.
seva
/ˈsɛβə/
لها
si
/si/
Introdueix una condició de la qual depèn allò que s'expressa a la principal.
sortir
/surˈti/
يخرج
també
/təmˈbe/
Indica que allò que es diu s'afegeix o coincideix amb el que ja s'ha dit.
temps
/ˈtems/
وقت
tenir
/təˈni/
يَملِك
tornar
/turˈna/
Anar de nou al lloc d'on s'havia sortit; també repetir una acció.
tot
/ˈtot/
Indica la totalitat o la integritat d'una cosa, sense excepció.
tothom
/tuˈtɔm/
الجميع
tres
/ˈtɾes/
Nombre cardinal que segueix el dos i precedeix el quatre.
trobar
/tɾuˈβa/
Descobrir o donar amb allò que es buscava; també considerar o opinar.
tu
/ˈtu/
Pronom personal de segona persona del singular; designa la persona a qui es parla en un tracte informal.
té
/ˈte/
لديه
un
/un/
Article indefinit masculí singular que presenta un element no conegut o no determinat.
una
/ˈunə/
واحدة
vegada
/bəˈɣaðə/
Cadascun dels moments en què es repeteix una acció o un fet.
veure
/ˈbɛwɾə/
Percebre alguna cosa amb els ulls; també entendre o comprovar.
vida
/ˈbiðə/
Estat dels éssers que neixen, creixen i moren; existència d'una persona.
voler
/buˈle/
يريد
és
/ˈes/
Tercera persona del singular del present del verb 'ser'; indica existència, identitat o qualitat.
a
/ə/
Indica direcció, lloc, temps o el complement indirecte d'una acció.
ahir
/əˈir/
أمس
ظرف زمان يدل على اليوم السابق لليوم الحالي.
aigua
/ˈajɣwə/
ماء
سائل شفاف عديم اللون، ضروري للحياة، يتكوّن من الهيدروجين والأكسجين.
altre
/ˈaltɾə/
Que és diferent o distint d'aquell de qui es parla; un de nou o addicional.
amb
/əmb/
Expressa companyia, instrument o manera de fer alguna cosa.
anar
/əˈna/
Desplaçar-se d'un lloc a un altre; dirigir-se cap a algun indret.
any
/ˈaɲ/
سنة
فترة من اثني عشر شهرًا تمثل دورة كاملة للأرض حول الشمس.
aquell
/əˈkeʎ/
Demostratiu que assenyala una cosa allunyada de qui parla i de qui escolta.
aquest
/əˈkɛt/
Demostratiu que assenyala una persona o cosa propera a qui parla.
aquesta
/əˈkɛtə/
Forma femenina del demostratiu que assenyala una cosa propera a qui parla.
ara
/ˈaɾə/
الآن
في هذه اللحظة أو في اللحظة التي يُتحدَّث عنها؛ في الحاضر.
bo
/ˈbɔ/
طيب
شخص طيب أو حسن الخلق؛ لطيف ومؤنس.
bé
/ˈbe/
جيدًا
بطريقة صحيحة أو ملائمة أو مرضية.
cada
/ˈkaðə/
Indica tots i cadascun dels elements d'un conjunt, presos individualment.
casa
/ˈkazə/
بيت
مبنى أو مسكن يعيش فيه شخص أو عائلة.
ciutat
/siwˈtat/
Població gran i important, amb molts habitants i molta activitat.
com
/ˈkɔm/
كيف
ظرف استفهام يُسأل به عن الكيفية التي يُفعل بها شيء ما أو يُعبَّر به عنها.
cosa
/ˈkɔzə/
Objecte, fet o assumpte de naturalesa indeterminada.
de
/də/
من
يُدخل علاقةً من الملكية أو الأصل أو المادة أو المقدار بين عنصرين.
deu
/ˈdɛw/
Nombre cardinal que segueix el nou i precedeix l'onze.
dia
/ˈdiə/
يوم
مدة أربعٍ وعشرين ساعة؛ وكذلك الجزء من اليوم الذي يكون فيه ضوء الشمس.
dir
/ˈdi/
يقول
يعبّر عن شيءٍ بالكلمات؛ يبلّغ شفهيًا.
donar
/duˈna/
Fer que una cosa passi a ser d'una altra persona; lliurar o oferir.
dos
/ˈdos/
Nombre cardinal que segueix l'u i precedeix el tres.
el
/əl/
Article definit masculí singular que precedeix un nom conegut o determinat.
ell
/ˈeʎ/
Pronom personal fort de tercera persona del singular, subjecte masculí.
els
/əls/
Article definit masculí plural que precedeix noms coneguts o determinats.
en
/ən/
Indica lloc, temps, manera o mitjà en què es fa alguna cosa.
es
/əs/
ضمير انعكاسي
ضميرٌ ضعيفٌ انعكاسيٌّ للغائب؛ ويُستعمل أيضًا لتكوين الجمل المبنيّة للمجهول أو غير الشخصيّة.
escola
/əsˈkɔlə/
Establiment on s'ensenya i s'aprèn, especialment als infants.
està
/əsˈta/
Tercera persona del singular del present del verb 'estar'; indica estat o situació.
feina
/ˈfejnə/
عمل
نشاط يقوم به الشخص للحصول على نتيجة، وغالبًا مقابل أجر.
fer
/ˈfe/
Dur a terme una acció, produir o crear alguna cosa.
fins
/ˈfins/
حتى
يُشير إلى الحدّ النهائي لحركة أو زمن أو كمية.
gairebé
/ɡajɾəˈβe/
تقريبًا
قريب جدًا من كمية أو من حدوث شيء، دون أن يبلغه تمامًا.
gent
/ˈʒen/
Conjunt de persones considerades col·lectivament.
gran
/ˈɡɾan/
كبير
الذي له أبعاد أو كمية أو أهمية كبيرة.
gràcies
/ˈɡɾasiəs/
Expressió que s'usa per manifestar agraïment a algú.
ha
/ˈa/
قد
الشخص الثالث المفرد من المضارع للفعل المساعد «haver»، الذي يُكوِّن الأزمنة المركبة.
hi
/ˈi/
هناك
ضمير ضعيف ظرفي يحلّ محلّ متمّم مكان أو جهة.
home
/ˈɔmə/
Persona adulta de sexe masculí.
i
/i/
Conjunció que uneix paraules o oracions d'un mateix nivell i hi afegeix.
ja
/ˈʒa/
Indica que una acció ja ha passat o s'ha completat en el moment esperat.
jo
/ˈʒɔ/
Pronom personal de primera persona del singular que designa qui parla.
la
/lə/
الـ
أداة تعريف مؤنثة مفردة تسبق اسمًا معروفًا أو محددًا.
llavors
/ʎəˈβoɾs/
En aquell moment; a continuació d'allò que s'ha dit.
llibre
/ˈʎiβɾə/
Conjunt de fulls escrits o impresos, relligats i coberts per una tapa.
mai
/ˈmaj/
En cap moment; adverbi que nega tota ocasió.
manera
/məˈnɛɾə/
Forma o mode com es fa o com passa una cosa.
mare
/ˈmaɾə/
أم
امرأة بالنسبة إلى أبنائها؛ والدة أنثى.
mateix
/məˈteʃ/
Idèntic; que no varia o que coincideix amb un altre esmentat.
molt
/ˈmol/
Indica una gran intensitat o quantitat; en alt grau.
mà
/ˈma/
Part del cos humà situada a l'extrem del braç, formada pel palmell i els dits.
més
/ˈmes/
أكثر
يُشير إلى كمية أو درجة أو شدة أكبر؛ ويُستعمل للمقارنة.
món
/ˈmon/
العالَم
مجموع كل ما يوجد؛ الأرض وجميع سكانها.
nen
/ˈnɛn/
Persona que es troba en el període de la infància.
nit
/ˈnit/
Part del dia en què no hi ha llum solar, entre la posta i la sortida del sol.
no
/no/
لا
ظرف نفي يعبّر عن رفض أو كذب ما يقال.
nom
/ˈnɔm/
اسم
كلمة يُسمّى بها شخص أو شيء ويُعرَّف بها.
nosaltres
/nuˈzaltɾəs/
نحن
ضمير شخصي للمتكلم بصيغة الجمع يشمل المتكلم.
nou
/ˈnɔw/
Que acaba de fer-se o d'aparèixer; que substitueix un altre d'anterior.
o
/o/
Conjunció que presenta una alternativa o una opció entre dos elements.
on
/on/
أين
ظرف يدل على المكان الذي يحدث فيه شيء أو يوجد فيه شيء.
pare
/ˈpaɾə/
أب
رجل بالنسبة إلى أبنائه؛ والد ذكر.
parlar
/pərˈla/
تكلّم
يُعبِّر عن أفكاره بالكلمات؛ يتواصل شفهيًا مع شخص.
part
/ˈpart/
Porció o element d'un tot; cadascuna de les fraccions en què es divideix una cosa.
passar
/pəˈsa/
Anar d'un lloc a un altre travessant-lo; també succeir o esdevenir.
país
/pəˈis/
Territori amb uns límits geogràfics i, sovint, una organització política pròpia.
pensar
/pənˈsa/
يفكر
تكوين أفكار أو أحكام في الذهن؛ التأمل في شيء.
per
/pər/
Indica la causa, el mitjà o el lloc a través del qual passa una acció.
però
/pəˈɾɔ/
Expressa oposició o contrast amb el que s'ha dit abans.
petit
/pəˈtit/
صغير
ذي أبعاد أو أهمية محدودة.
poc
/ˈpɔk/
En un grau petit o insuficient; en poca quantitat.
poder
/puˈðe/
يستطيع
أن تكون لديه القدرة أو الإمكانية أو الإذن لعمل شيء ما.
primer
/pɾiˈme/
Que ocupa el lloc inicial d'una sèrie o d'un ordre.
quan
/ˈkwan/
Indica o pregunta el moment o el temps en què passa una cosa.
que
/kə/
Introdueix una oració subordinada que completa o depèn de la principal.
saber
/səˈβe/
Tenir coneixement d'una cosa o ser capaç de fer-la.
sempre
/ˈsempɾə/
En tot moment; de manera constant i sense excepció.
seu
/ˈsew/
Possessiu de tercera persona que indica que una cosa pertany a ell o a ella.
seva
/ˈsɛβə/
لها
صيغة المؤنث من ضمير الملكية للغائب؛ تدل على الانتماء إليه أو إليها.
si
/si/
Introdueix una condició de la qual depèn allò que s'expressa a la principal.
sortir
/surˈti/
يخرج
ينتقل من الداخل إلى الخارج؛ يغادر مكانًا إلى الخارج.
també
/təmˈbe/
Indica que allò que es diu s'afegeix o coincideix amb el que ja s'ha dit.
temps
/ˈtems/
وقت
تعاقب اللحظات التي تقع فيها الأحداث؛ المدة.
tenir
/təˈni/
يَملِك
يَمتلِك شيئًا أو يُفِيد صفةً أو حالةً.
tornar
/turˈna/
Anar de nou al lloc d'on s'havia sortit; també repetir una acció.
tot
/ˈtot/
Indica la totalitat o la integritat d'una cosa, sense excepció.
tothom
/tuˈtɔm/
الجميع
ضميرٌ غيرُ محدَّد يدلّ على مجموع الأشخاص؛ جميعُ الناس.
tres
/ˈtɾes/
Nombre cardinal que segueix el dos i precedeix el quatre.
trobar
/tɾuˈβa/
Descobrir o donar amb allò que es buscava; també considerar o opinar.
tu
/ˈtu/
Pronom personal de segona persona del singular; designa la persona a qui es parla en un tracte informal.
té
/ˈte/
لديه
الصيغة الغائبة المفردة في المضارع من الفعل «tener»؛ تدل على الملكية أو الصفة.
un
/un/
Article indefinit masculí singular que presenta un element no conegut o no determinat.
una
/ˈunə/
واحدة
أداة تنكير مؤنثة مفردة تُقدِّم عنصرًا غير معروف.
vegada
/bəˈɣaðə/
Cadascun dels moments en què es repeteix una acció o un fet.
veure
/ˈbɛwɾə/
Percebre alguna cosa amb els ulls; també entendre o comprovar.
vida
/ˈbiðə/
Estat dels éssers que neixen, creixen i moren; existència d'una persona.
voler
/buˈle/
يريد
أن تكون لديه الرغبة أو الإرادة في امتلاك شيءٍ ما أو القيام به.
és
/ˈes/
Tercera persona del singular del present del verb 'ser'; indica existència, identitat o qualitat.