Parcourir le vocabulaire Catalan

a

/ə/

Indica direcció, lloc, temps o el complement indirecte d'una acció.

ahir

/əˈir/

Adverbi de temps que designa el dia anterior a avui.

aigua

/ˈajɣwə/

eau

Liquide transparent et incolore, essentiel à la vie, composé d'hydrogène et d'oxygène.

altre

/ˈaltɾə/

Que és diferent o distint d'aquell de qui es parla; un de nou o addicional.

amb

/əmb/

Expressa companyia, instrument o manera de fer alguna cosa.

anar

/əˈna/

Desplaçar-se d'un lloc a un altre; dirigir-se cap a algun indret.

any

/ˈaɲ/

année

Période de douze mois correspondant à une révolution de la Terre autour du Soleil.

aquell

/əˈkeʎ/

Demostratiu que assenyala una cosa allunyada de qui parla i de qui escolta.

aquest

/əˈkɛt/

Demostratiu que assenyala una persona o cosa propera a qui parla.

aquesta

/əˈkɛtə/

Forma femenina del demostratiu que assenyala una cosa propera a qui parla.

ara

/ˈaɾə/

maintenant

À ce moment-ci ou au moment dont on parle ; dans le présent.

bo

/ˈbɔ/

Que és bona persona o de bon caràcter; agradable i afable.

bé

/ˈbe/

D'una manera correcta, adequada o satisfactòria.

cada

/ˈkaðə/

Indica tots i cadascun dels elements d'un conjunt, presos individualment.

casa

/ˈkazə/

Edifici o habitatge on viu una persona o una família.

ciutat

/siwˈtat/

Població gran i important, amb molts habitants i molta activitat.

com

/ˈkɔm/

Adverbi que pregunta o expressa la manera en què es fa alguna cosa.

cosa

/ˈkɔzə/

Objecte, fet o assumpte de naturalesa indeterminada.

de

/də/

Introdueix una relació de possessió, origen, matèria o quantitat entre dos elements.

deu

/ˈdɛw/

dix

Nombre cardinal qui suit neuf et précède onze.

dia

/ˈdiə/

jour

Période de vingt-quatre heures ; aussi la partie du jour avec la lumière du soleil.

dir

/ˈdi/

Expressar alguna cosa amb paraules; comunicar oralment.

donar

/duˈna/

donner

Faire passer quelque chose à une autre personne ; remettre ou offrir.

dos

/ˈdos/

Nombre cardinal que segueix l'u i precedeix el tres.

el

/əl/

le

Article défini masculin singulier qui précède un nom connu ou déterminé.

ell

/ˈeʎ/

il

Pronom personnel fort de troisième personne du singulier, sujet masculin.

els

/əls/

les

Article défini masculin pluriel qui précède des noms connus ou déterminés.

en

/ən/

Indica lloc, temps, manera o mitjà en què es fa alguna cosa.

es

/əs/

Pronom feble reflexiu de tercera persona; també forma oracions passives o impersonals.

escola

/əsˈkɔlə/

Establiment on s'ensenya i s'aprèn, especialment als infants.

està

/əsˈta/

Tercera persona del singular del present del verb 'estar'; indica estat o situació.

feina

/ˈfejnə/

Activitat que fa una persona per obtenir un resultat, sovint a canvi d'un sou.

fer

/ˈfe/

faire

Effectuer une action, produire ou créer quelque chose.

fins

/ˈfins/

Indica el límit final d'un moviment, un temps o una quantitat.

gairebé

/ɡajɾəˈβe/

Molt a prop d'una quantitat o d'un fet, sense arribar-hi del tot.

gent

/ˈʒen/

Conjunt de persones considerades col·lectivament.

gran

/ˈɡɾan/

grand

Qui a des dimensions, une quantité ou une importance considérables.

gràcies

/ˈɡɾasiəs/

merci

Expression employée pour manifester sa gratitude à quelqu’un.

ha

/ˈa/

Tercera persona del singular del present del verb auxiliar 'haver', que forma temps compostos.

hi

/ˈi/

Pronom feble adverbial que substitueix un complement de lloc o de direcció.

home

/ˈɔmə/

Persona adulta de sexe masculí.

i

/i/

Conjunció que uneix paraules o oracions d'un mateix nivell i hi afegeix.

ja

/ˈʒa/

Indica que una acció ja ha passat o s'ha completat en el moment esperat.

jo

/ˈʒɔ/

Pronom personal de primera persona del singular que designa qui parla.

la

/lə/

la

Article défini féminin singulier qui précède un nom connu ou déterminé.

llavors

/ʎəˈβoɾs/

En aquell moment; a continuació d'allò que s'ha dit.

llibre

/ˈʎiβɾə/

Conjunt de fulls escrits o impresos, relligats i coberts per una tapa.

mai

/ˈmaj/

En cap moment; adverbi que nega tota ocasió.

manera

/məˈnɛɾə/

Forma o mode com es fa o com passa una cosa.

mare

/ˈmaɾə/

Dona respecte dels seus fills; progenitora femenina.

mateix

/məˈteʃ/

Idèntic; que no varia o que coincideix amb un altre esmentat.

molt

/ˈmol/

très, beaucoup

Indique une grande intensité ou quantité ; à un haut degré.

mà

/ˈma/

Part del cos humà situada a l'extrem del braç, formada pel palmell i els dits.

més

/ˈmes/

Indica una quantitat, un grau o una intensitat superior; serveix per fer comparacions.

món

/ˈmon/

El conjunt de tot allò que existeix; la Terra i tots els seus habitants.

nen

/ˈnɛn/

garçon

Personne qui se trouve dans la période de l’enfance.

nit

/ˈnit/

Part del dia en què no hi ha llum solar, entre la posta i la sortida del sol.

no

/no/

non

Adverbe de négation qui exprime le refus ou la fausseté de ce qui est dit.

nom

/ˈnɔm/

Paraula amb què es designa i s'identifica una persona o una cosa.

nosaltres

/nuˈzaltɾəs/

Pronom personal de primera persona del plural que inclou qui parla.

nou

/ˈnɔw/

Que acaba de fer-se o d'aparèixer; que substitueix un altre d'anterior.

o

/o/

Conjunció que presenta una alternativa o una opció entre dos elements.

on

/on/

où

Adverbe qui indique le lieu où se passe ou se trouve quelque chose.

pare

/ˈpaɾə/

Home respecte dels seus fills; progenitor masculí.

parlar

/pərˈla/

Expressar el pensament amb paraules; comunicar-se oralment amb algú.

part

/ˈpart/

Porció o element d'un tot; cadascuna de les fraccions en què es divideix una cosa.

passar

/pəˈsa/

Anar d'un lloc a un altre travessant-lo; també succeir o esdevenir.

país

/pəˈis/

Territori amb uns límits geogràfics i, sovint, una organització política pròpia.

pensar

/pənˈsa/

Formar idees o judicis a la ment; reflexionar sobre alguna cosa.

per

/pər/

Indica la causa, el mitjà o el lloc a través del qual passa una acció.

però

/pəˈɾɔ/

Expressa oposició o contrast amb el que s'ha dit abans.

petit

/pəˈtit/

Que té unes dimensions o una importància reduïdes.

poc

/ˈpɔk/

En un grau petit o insuficient; en poca quantitat.

poder

/puˈðe/

pouvoir

Avoir la capacité, la possibilité ou la permission de faire quelque chose.

primer

/pɾiˈme/

premier

Qui occupe la place initiale d'une série ou d'un ordre.

quan

/ˈkwan/

Indica o pregunta el moment o el temps en què passa una cosa.

que

/kə/

que

Introduit une proposition subordonnée qui complète ou dépend de la principale.

saber

/səˈβe/

Tenir coneixement d'una cosa o ser capaç de fer-la.

sempre

/ˈsempɾə/

En tot moment; de manera constant i sense excepció.

seu

/ˈsew/

son

Possessif de troisième personne indiquant qu’une chose appartient à lui ou à elle.

seva

/ˈsɛβə/

sa

Forme féminine du possessif de troisième personne ; indique l’appartenance à lui ou à elle.

si

/si/

Introdueix una condició de la qual depèn allò que s'expressa a la principal.

sortir

/surˈti/

Passar de dins a fora; anar-se'n d'un lloc cap a l'exterior.

també

/təmˈbe/

aussi

Indique que ce qui est dit s’ajoute à ce qui a déjà été dit ou coïncide avec celui-ci.

temps

/ˈtems/

Successió de moments en què es desenvolupen els fets; durada.

tenir

/təˈni/

Posseir una cosa o presentar una característica o estat.

tornar

/turˈna/

Anar de nou al lloc d'on s'havia sortit; també repetir una acció.

tot

/ˈtot/

Indica la totalitat o la integritat d'una cosa, sense excepció.

tothom

/tuˈtɔm/

Pronom indefinit que designa la totalitat de les persones; tota la gent.

tres

/ˈtɾes/

Nombre cardinal que segueix el dos i precedeix el quatre.

trobar

/tɾuˈβa/

trouver

Découvrir ou tomber sur ce qu’on cherchait ; aussi considérer ou estimer.

tu

/ˈtu/

tu

Pronom personnel de deuxième personne du singulier ; désigne la personne à qui l’on parle dans un registre informel.

té

/ˈte/

a

Troisième personne du singulier du présent du verbe « tenir » ; indique la possession ou une caractéristique.

un

/un/

un, une

Article indéfini masculin singulier qui introduit un élément inconnu ou indéterminé.

una

/ˈunə/

Article indefinit femení singular que presenta un element no conegut.

vegada

/bəˈɣaðə/

Cadascun dels moments en què es repeteix una acció o un fet.

veure

/ˈbɛwɾə/

Percebre alguna cosa amb els ulls; també entendre o comprovar.

vida

/ˈbiðə/

vie

État des êtres qui naissent, grandissent et meurent ; existence d’une personne.

voler

/buˈle/

Tenir el desig o la voluntat de tenir o de fer alguna cosa.

és

/ˈes/

Tercera persona del singular del present del verb 'ser'; indica existència, identitat o qualitat.