読み込み中...
100語が見つかりました
a
/ə/
Indica direcció, lloc, temps o el complement indirecte d'una acció.
ahir
/əˈir/
Adverbi de temps que designa el dia anterior a avui.
aigua
/ˈajɣwə/
Líquid transparent i sense color, essencial per a la vida, format per hidrogen i oxigen.
altre
/ˈaltɾə/
Que és diferent o distint d'aquell de qui es parla; un de nou o addicional.
amb
/əmb/
〜と、〜で
anar
/əˈna/
Desplaçar-se d'un lloc a un altre; dirigir-se cap a algun indret.
any
/ˈaɲ/
年
aquell
/əˈkeʎ/
Demostratiu que assenyala una cosa allunyada de qui parla i de qui escolta.
aquest
/əˈkɛt/
Demostratiu que assenyala una persona o cosa propera a qui parla.
aquesta
/əˈkɛtə/
これ
ara
/ˈaɾə/
今
bo
/ˈbɔ/
Que és bona persona o de bon caràcter; agradable i afable.
bé
/ˈbe/
よく
cada
/ˈkaðə/
Indica tots i cadascun dels elements d'un conjunt, presos individualment.
casa
/ˈkazə/
Edifici o habitatge on viu una persona o una família.
ciutat
/siwˈtat/
Població gran i important, amb molts habitants i molta activitat.
com
/ˈkɔm/
どう
cosa
/ˈkɔzə/
Objecte, fet o assumpte de naturalesa indeterminada.
de
/də/
の
deu
/ˈdɛw/
十
dia
/ˈdiə/
日
dir
/ˈdi/
言う
donar
/duˈna/
Fer que una cosa passi a ser d'una altra persona; lliurar o oferir.
dos
/ˈdos/
Nombre cardinal que segueix l'u i precedeix el tres.
el
/əl/
Article definit masculí singular que precedeix un nom conegut o determinat.
ell
/ˈeʎ/
Pronom personal fort de tercera persona del singular, subjecte masculí.
els
/əls/
複数定冠詞
en
/ən/
で
es
/əs/
Pronom feble reflexiu de tercera persona; també forma oracions passives o impersonals.
escola
/əsˈkɔlə/
Establiment on s'ensenya i s'aprèn, especialment als infants.
està
/əsˈta/
Tercera persona del singular del present del verb 'estar'; indica estat o situació.
feina
/ˈfejnə/
仕事
fer
/ˈfe/
する
fins
/ˈfins/
まで
gairebé
/ɡajɾəˈβe/
Molt a prop d'una quantitat o d'un fet, sense arribar-hi del tot.
gent
/ˈʒen/
人々
gran
/ˈɡɾan/
大きい
gràcies
/ˈɡɾasiəs/
Expressió que s'usa per manifestar agraïment a algú.
ha
/ˈa/
完了助動詞
hi
/ˈi/
Pronom feble adverbial que substitueix un complement de lloc o de direcció.
home
/ˈɔmə/
Persona adulta de sexe masculí.
i
/i/
Conjunció que uneix paraules o oracions d'un mateix nivell i hi afegeix.
ja
/ˈʒa/
Indica que una acció ja ha passat o s'ha completat en el moment esperat.
jo
/ˈʒɔ/
私
la
/lə/
Article definit femení singular que precedeix un nom conegut o determinat.
llavors
/ʎəˈβoɾs/
En aquell moment; a continuació d'allò que s'ha dit.
llibre
/ˈʎiβɾə/
Conjunt de fulls escrits o impresos, relligats i coberts per una tapa.
mai
/ˈmaj/
En cap moment; adverbi que nega tota ocasió.
manera
/məˈnɛɾə/
やり方
mare
/ˈmaɾə/
Dona respecte dels seus fills; progenitora femenina.
mateix
/məˈteʃ/
Idèntic; que no varia o que coincideix amb un altre esmentat.
molt
/ˈmol/
Indica una gran intensitat o quantitat; en alt grau.
mà
/ˈma/
手
més
/ˈmes/
Indica una quantitat, un grau o una intensitat superior; serveix per fer comparacions.
món
/ˈmon/
世界
nen
/ˈnɛn/
Persona que es troba en el període de la infància.
nit
/ˈnit/
夜
no
/no/
Adverbi de negació que expressa el rebuig o la falsedat d'allò que es diu.
nom
/ˈnɔm/
Paraula amb què es designa i s'identifica una persona o una cosa.
nosaltres
/nuˈzaltɾəs/
Pronom personal de primera persona del plural que inclou qui parla.
nou
/ˈnɔw/
Que acaba de fer-se o d'aparèixer; que substitueix un altre d'anterior.
o
/o/
Conjunció que presenta una alternativa o una opció entre dos elements.
on
/on/
Adverbi que indica el lloc on passa o es troba alguna cosa.
pare
/ˈpaɾə/
Home respecte dels seus fills; progenitor masculí.
parlar
/pərˈla/
Expressar el pensament amb paraules; comunicar-se oralment amb algú.
part
/ˈpart/
部分
passar
/pəˈsa/
通る・起こる
país
/pəˈis/
Territori amb uns límits geogràfics i, sovint, una organització política pròpia.
pensar
/pənˈsa/
Formar idees o judicis a la ment; reflexionar sobre alguna cosa.
per
/pər/
Indica la causa, el mitjà o el lloc a través del qual passa una acció.
però
/pəˈɾɔ/
Expressa oposició o contrast amb el que s'ha dit abans.
petit
/pəˈtit/
小さい
poc
/ˈpɔk/
少し
poder
/puˈðe/
できる
primer
/pɾiˈme/
第一
quan
/ˈkwan/
Indica o pregunta el moment o el temps en què passa una cosa.
que
/kə/
Introdueix una oració subordinada que completa o depèn de la principal.
saber
/səˈβe/
Tenir coneixement d'una cosa o ser capaç de fer-la.
sempre
/ˈsempɾə/
En tot moment; de manera constant i sense excepció.
seu
/ˈsew/
Possessiu de tercera persona que indica que una cosa pertany a ell o a ella.
seva
/ˈsɛβə/
彼女の
si
/si/
もし
sortir
/surˈti/
出る
també
/təmˈbe/
Indica que allò que es diu s'afegeix o coincideix amb el que ja s'ha dit.
temps
/ˈtems/
Successió de moments en què es desenvolupen els fets; durada.
tenir
/təˈni/
Posseir una cosa o presentar una característica o estat.
tornar
/turˈna/
Anar de nou al lloc d'on s'havia sortit; també repetir una acció.
tot
/ˈtot/
すべての
tothom
/tuˈtɔm/
Pronom indefinit que designa la totalitat de les persones; tota la gent.
tres
/ˈtɾes/
Nombre cardinal que segueix el dos i precedeix el quatre.
trobar
/tɾuˈβa/
見つける/思う
tu
/ˈtu/
Pronom personal de segona persona del singular; designa la persona a qui es parla en un tracte informal.
té
/ˈte/
Tercera persona del singular del present del verb 'tenir'; indica possessió o característica.
un
/un/
Article indefinit masculí singular que presenta un element no conegut o no determinat.
una
/ˈunə/
Article indefinit femení singular que presenta un element no conegut.
vegada
/bəˈɣaðə/
Cadascun dels moments en què es repeteix una acció o un fet.
veure
/ˈbɛwɾə/
Percebre alguna cosa amb els ulls; també entendre o comprovar.
vida
/ˈbiðə/
Estat dels éssers que neixen, creixen i moren; existència d'una persona.
voler
/buˈle/
Tenir el desig o la voluntat de tenir o de fer alguna cosa.
és
/ˈes/
Tercera persona del singular del present del verb 'ser'; indica existència, identitat o qualitat.
a
/ə/
Indica direcció, lloc, temps o el complement indirecte d'una acció.
ahir
/əˈir/
Adverbi de temps que designa el dia anterior a avui.
aigua
/ˈajɣwə/
Líquid transparent i sense color, essencial per a la vida, format per hidrogen i oxigen.
altre
/ˈaltɾə/
Que és diferent o distint d'aquell de qui es parla; un de nou o addicional.
amb
/əmb/
〜と、〜で
連れだち、手段、方法を表す。
anar
/əˈna/
Desplaçar-se d'un lloc a un altre; dirigir-se cap a algun indret.
any
/ˈaɲ/
年
地球が太陽の周りを一周するのに対応する12か月の期間。
aquell
/əˈkeʎ/
Demostratiu que assenyala una cosa allunyada de qui parla i de qui escolta.
aquest
/əˈkɛt/
Demostratiu que assenyala una persona o cosa propera a qui parla.
aquesta
/əˈkɛtə/
これ
話し手に近いものを指す女性形の指示詞。
ara
/ˈaɾə/
今
今この瞬間、または話題にしている時点で。現在。
bo
/ˈbɔ/
Que és bona persona o de bon caràcter; agradable i afable.
bé
/ˈbe/
よく
正しく、適切に、または満足のいくように。
cada
/ˈkaðə/
Indica tots i cadascun dels elements d'un conjunt, presos individualment.
casa
/ˈkazə/
Edifici o habitatge on viu una persona o una família.
ciutat
/siwˈtat/
Població gran i important, amb molts habitants i molta activitat.
com
/ˈkɔm/
どう
何かがどのように行われるかを尋ねたり表したりする副詞。
cosa
/ˈkɔzə/
Objecte, fet o assumpte de naturalesa indeterminada.
de
/də/
の
2つの要素の間に、所有・出所・材質・数量の関係を導入する。
deu
/ˈdɛw/
十
九の次で、十一の前に来る基数。
dia
/ˈdiə/
日
24時間の期間。日光のある昼間の部分もいう。
dir
/ˈdi/
言う
言葉で何かを表現する;口頭で伝える。
donar
/duˈna/
Fer que una cosa passi a ser d'una altra persona; lliurar o oferir.
dos
/ˈdos/
Nombre cardinal que segueix l'u i precedeix el tres.
el
/əl/
Article definit masculí singular que precedeix un nom conegut o determinat.
ell
/ˈeʎ/
Pronom personal fort de tercera persona del singular, subjecte masculí.
els
/əls/
複数定冠詞
既知または特定の名詞の前に置かれる男性複数の定冠詞。
en
/ən/
で
何かをする場所、時間、方法、手段を示す。
es
/əs/
Pronom feble reflexiu de tercera persona; també forma oracions passives o impersonals.
escola
/əsˈkɔlə/
Establiment on s'ensenya i s'aprèn, especialment als infants.
està
/əsˈta/
Tercera persona del singular del present del verb 'estar'; indica estat o situació.
feina
/ˈfejnə/
仕事
人が結果を得るために行う活動。多くは賃金と引き換えに行う。
fer
/ˈfe/
する
行為を行う、あるいは何かを作り出す。
fins
/ˈfins/
まで
動き、時間、または数量の終わりの限界を示す。
gairebé
/ɡajɾəˈβe/
Molt a prop d'una quantitat o d'un fet, sense arribar-hi del tot.
gent
/ˈʒen/
人々
人々をひとまとまりの集団として考えたもの。
gran
/ˈɡɾan/
大きい
かなりの大きさ、量、または重要性を持つ。
gràcies
/ˈɡɾasiəs/
Expressió que s'usa per manifestar agraïment a algú.
ha
/ˈa/
完了助動詞
複合時制をつくる助動詞 haver の現在3人称単数形。
hi
/ˈi/
Pronom feble adverbial que substitueix un complement de lloc o de direcció.
home
/ˈɔmə/
Persona adulta de sexe masculí.
i
/i/
Conjunció que uneix paraules o oracions d'un mateix nivell i hi afegeix.
ja
/ˈʒa/
Indica que una acció ja ha passat o s'ha completat en el moment esperat.
jo
/ˈʒɔ/
私
話し手を指す一人称単数の人称代名詞。
la
/lə/
Article definit femení singular que precedeix un nom conegut o determinat.
llavors
/ʎəˈβoɾs/
En aquell moment; a continuació d'allò que s'ha dit.
llibre
/ˈʎiβɾə/
Conjunt de fulls escrits o impresos, relligats i coberts per una tapa.
mai
/ˈmaj/
En cap moment; adverbi que nega tota ocasió.
manera
/məˈnɛɾə/
やり方
物事がどのように行われるか、または起こるかの方法・あり方。
mare
/ˈmaɾə/
Dona respecte dels seus fills; progenitora femenina.
mateix
/məˈteʃ/
Idèntic; que no varia o que coincideix amb un altre esmentat.
molt
/ˈmol/
Indica una gran intensitat o quantitat; en alt grau.
mà
/ˈma/
手
人間の体の、腕の先端にあり、手のひらと指から成る部分。
més
/ˈmes/
Indica una quantitat, un grau o una intensitat superior; serveix per fer comparacions.
món
/ˈmon/
世界
存在するすべてのもの全体。地球とそのすべての住民。
nen
/ˈnɛn/
Persona que es troba en el període de la infància.
nit
/ˈnit/
夜
日没から日の出までの、太陽の光がない時間帯。
no
/no/
Adverbi de negació que expressa el rebuig o la falsedat d'allò que es diu.
nom
/ˈnɔm/
Paraula amb què es designa i s'identifica una persona o una cosa.
nosaltres
/nuˈzaltɾəs/
Pronom personal de primera persona del plural que inclou qui parla.
nou
/ˈnɔw/
Que acaba de fer-se o d'aparèixer; que substitueix un altre d'anterior.
o
/o/
Conjunció que presenta una alternativa o una opció entre dos elements.
on
/on/
Adverbi que indica el lloc on passa o es troba alguna cosa.
pare
/ˈpaɾə/
Home respecte dels seus fills; progenitor masculí.
parlar
/pərˈla/
Expressar el pensament amb paraules; comunicar-se oralment amb algú.
part
/ˈpart/
部分
全体の一部。また、物事が分けられたそれぞれの区分。
passar
/pəˈsa/
通る・起こる
ある場所を横切って別の場所へ行く。また、起こる・生じる。
país
/pəˈis/
Territori amb uns límits geogràfics i, sovint, una organització política pròpia.
pensar
/pənˈsa/
Formar idees o judicis a la ment; reflexionar sobre alguna cosa.
per
/pər/
Indica la causa, el mitjà o el lloc a través del qual passa una acció.
però
/pəˈɾɔ/
Expressa oposició o contrast amb el que s'ha dit abans.
petit
/pəˈtit/
小さい
大きさや重要性が小さいこと。
poc
/ˈpɔk/
少し
少ない程度で;量が不十分で。
poder
/puˈðe/
できる
何かをする能力、可能性、または許可があること。
primer
/pɾiˈme/
第一
ある系列や順序の最初の位置を占める。
quan
/ˈkwan/
Indica o pregunta el moment o el temps en què passa una cosa.
que
/kə/
Introdueix una oració subordinada que completa o depèn de la principal.
saber
/səˈβe/
Tenir coneixement d'una cosa o ser capaç de fer-la.
sempre
/ˈsempɾə/
En tot moment; de manera constant i sense excepció.
seu
/ˈsew/
Possessiu de tercera persona que indica que una cosa pertany a ell o a ella.
seva
/ˈsɛβə/
彼女の
三人称所有代名詞の女性形。彼女に属することを示す。
si
/si/
もし
主節で表されることが成り立つ条件を導く。
sortir
/surˈti/
出る
内から外へ移動する。ある場所から外へ出ていく。
també
/təmˈbe/
Indica que allò que es diu s'afegeix o coincideix amb el que ja s'ha dit.
temps
/ˈtems/
Successió de moments en què es desenvolupen els fets; durada.
tenir
/təˈni/
Posseir una cosa o presentar una característica o estat.
tornar
/turˈna/
Anar de nou al lloc d'on s'havia sortit; també repetir una acció.
tot
/ˈtot/
すべての
何かの全体または完全な量を、例外なく示す。
tothom
/tuˈtɔm/
Pronom indefinit que designa la totalitat de les persones; tota la gent.
tres
/ˈtɾes/
Nombre cardinal que segueix el dos i precedeix el quatre.
trobar
/tɾuˈβa/
見つける/思う
探していたものを見つけること。また、考える・思うこと。
tu
/ˈtu/
Pronom personal de segona persona del singular; designa la persona a qui es parla en un tracte informal.
té
/ˈte/
Tercera persona del singular del present del verb 'tenir'; indica possessió o característica.
un
/un/
Article indefinit masculí singular que presenta un element no conegut o no determinat.
una
/ˈunə/
Article indefinit femení singular que presenta un element no conegut.
vegada
/bəˈɣaðə/
Cadascun dels moments en què es repeteix una acció o un fet.
veure
/ˈbɛwɾə/
Percebre alguna cosa amb els ulls; també entendre o comprovar.
vida
/ˈbiðə/
Estat dels éssers que neixen, creixen i moren; existència d'una persona.
voler
/buˈle/
Tenir el desig o la voluntat de tenir o de fer alguna cosa.
és
/ˈes/
Tercera persona del singular del present del verb 'ser'; indica existència, identitat o qualitat.