Naršyti Katalonų žodyną

a

/ə/

Indica direcció, lloc, temps o el complement indirecte d'una acció.

ahir

/əˈir/

vakar

Laiko prieveiksmis, nusakantis dieną prieš šiandieną.

aigua

/ˈajɣwə/

Líquid transparent i sense color, essencial per a la vida, format per hidrogen i oxigen.

altre

/ˈaltɾə/

Que és diferent o distint d'aquell de qui es parla; un de nou o addicional.

amb

/əmb/

su

Išreiškia draugiją, įrankį arba veikimo būdą.

anar

/əˈna/

Desplaçar-se d'un lloc a un altre; dirigir-se cap a algun indret.

any

/ˈaɲ/

Període de dotze mesos que correspon a una volta de la Terra al voltant del Sol.

aquell

/əˈkeʎ/

Demostratiu que assenyala una cosa allunyada de qui parla i de qui escolta.

aquest

/əˈkɛt/

Demostratiu que assenyala una persona o cosa propera a qui parla.

aquesta

/əˈkɛtə/

Forma femenina del demostratiu que assenyala una cosa propera a qui parla.

ara

/ˈaɾə/

En aquest moment o en el moment de què es parla; en el present.

bo

/ˈbɔ/

Que és bona persona o de bon caràcter; agradable i afable.

bé

/ˈbe/

D'una manera correcta, adequada o satisfactòria.

cada

/ˈkaðə/

kiekvienas

Nurodo visus ir kiekvieną rinkinio elementą, imamus atskirai.

casa

/ˈkazə/

Edifici o habitatge on viu una persona o una família.

ciutat

/siwˈtat/

Població gran i important, amb molts habitants i molta activitat.

com

/ˈkɔm/

kaip

Prieveiksmis, klausiantis arba reiškiantis būdą, kaip kas nors daroma.

cosa

/ˈkɔzə/

dalykas

Neapibrėžto pobūdžio daiktas, faktas ar reikalas.

de

/də/

iš

Įveda dviejų elementų nuosavybės, kilmės, medžiagos ar kiekio ryšį.

deu

/ˈdɛw/

Nombre cardinal que segueix el nou i precedeix l'onze.

dia

/ˈdiə/

diena

Dvidešimt keturių valandų laikotarpis; taip pat dienos dalis, kai šviečia saulė.

dir

/ˈdi/

Expressar alguna cosa amb paraules; comunicar oralment.

donar

/duˈna/

Fer que una cosa passi a ser d'una altra persona; lliurar o oferir.

dos

/ˈdos/

Nombre cardinal que segueix l'u i precedeix el tres.

el

/əl/

Article definit masculí singular que precedeix un nom conegut o determinat.

ell

/ˈeʎ/

Pronom personal fort de tercera persona del singular, subjecte masculí.

els

/əls/

tie

Daugiskaitos vyriškos giminės pažymimasis artikelis, vartojamas prieš žinomus ar apibrėžtus daiktavardžius.

en

/ən/

Indica lloc, temps, manera o mitjà en què es fa alguna cosa.

es

/əs/

Pronom feble reflexiu de tercera persona; també forma oracions passives o impersonals.

escola

/əsˈkɔlə/

mokykla

Įstaiga, kurioje mokoma ir mokomasi, ypač vaikų.

està

/əsˈta/

Tercera persona del singular del present del verb 'estar'; indica estat o situació.

feina

/ˈfejnə/

Activitat que fa una persona per obtenir un resultat, sovint a canvi d'un sou.

fer

/ˈfe/

daryti

Atlikti veiksmą, pagaminti ar sukurti ką nors.

fins

/ˈfins/

Indica el límit final d'un moviment, un temps o una quantitat.

gairebé

/ɡajɾəˈβe/

Molt a prop d'una quantitat o d'un fet, sense arribar-hi del tot.

gent

/ˈʒen/

Conjunt de persones considerades col·lectivament.

gran

/ˈɡɾan/

didelis

Kurio matmenys, kiekis ar svarba yra nemaži.

gràcies

/ˈɡɾasiəs/

ačiū

Išsireiškimas, vartojamas norint kam nors padėkoti.

ha

/ˈa/

Tercera persona del singular del present del verb auxiliar 'haver', que forma temps compostos.

hi

/ˈi/

ten

Prieveiksmis įvardis, pakeičiantis vietos arba krypties papildinį.

home

/ˈɔmə/

Persona adulta de sexe masculí.

i

/i/

ir

Jungtukas, siejantis vienodo sintaksinio lygmens žodžius ar sakinius ir prie jų ką nors pridedantis.

ja

/ˈʒa/

Indica que una acció ja ha passat o s'ha completat en el moment esperat.

jo

/ˈʒɔ/

Pronom personal de primera persona del singular que designa qui parla.

la

/lə/

Article definit femení singular que precedeix un nom conegut o determinat.

llavors

/ʎəˈβoɾs/

En aquell moment; a continuació d'allò que s'ha dit.

llibre

/ˈʎiβɾə/

Conjunt de fulls escrits o impresos, relligats i coberts per una tapa.

mai

/ˈmaj/

En cap moment; adverbi que nega tota ocasió.

manera

/məˈnɛɾə/

būdas

Forma ar būdas, kaip kas nors daroma ar vyksta.

mare

/ˈmaɾə/

motina

Moteris savo vaikų atžvilgiu; motina.

mateix

/məˈteʃ/

Idèntic; que no varia o que coincideix amb un altre esmentat.

molt

/ˈmol/

labai

Nurodo didelį intensyvumą ar kiekį; labai dideliu laipsniu.

mà

/ˈma/

Part del cos humà situada a l'extrem del braç, formada pel palmell i els dits.

més

/ˈmes/

Indica una quantitat, un grau o una intensitat superior; serveix per fer comparacions.

món

/ˈmon/

pasaulis

Visuma visko, kas egzistuoja; Žemė ir visi jos gyventojai.

nen

/ˈnɛn/

Persona que es troba en el període de la infància.

nit

/ˈnit/

naktis

Dienos metas, kai nėra saulės šviesos, nuo saulėlydžio iki saulėtekio.

no

/no/

Adverbi de negació que expressa el rebuig o la falsedat d'allò que es diu.

nom

/ˈnɔm/

Paraula amb què es designa i s'identifica una persona o una cosa.

nosaltres

/nuˈzaltɾəs/

Pronom personal de primera persona del plural que inclou qui parla.

nou

/ˈnɔw/

naujas

Ką tik padarytas ar atsiradęs; pakeičiantis ankstesnį.

o

/o/

arba

Jungtukas, reiškiantis alternatyvą arba pasirinkimą tarp dviejų elementų.

on

/on/

kur

Prieveiksmis, nurodantis vietą, kur vyksta ar yra kas nors.

pare

/ˈpaɾə/

Home respecte dels seus fills; progenitor masculí.

parlar

/pərˈla/

kalbėti

Išreikšti mintis žodžiais; bendrauti žodžiu su kuo nors.

part

/ˈpart/

Porció o element d'un tot; cadascuna de les fraccions en què es divideix una cosa.

passar

/pəˈsa/

Anar d'un lloc a un altre travessant-lo; també succeir o esdevenir.

país

/pəˈis/

Territori amb uns límits geogràfics i, sovint, una organització política pròpia.

pensar

/pənˈsa/

Formar idees o judicis a la ment; reflexionar sobre alguna cosa.

per

/pər/

per

Nurodo priežastį, priemonę arba vietą, pro kurią vyksta veiksmas.

però

/pəˈɾɔ/

Expressa oposició o contrast amb el que s'ha dit abans.

petit

/pəˈtit/

mažas

Kurio matmenys arba svarba yra nedideli.

poc

/ˈpɔk/

En un grau petit o insuficient; en poca quantitat.

poder

/puˈðe/

galėti

Turėti gebėjimą, galimybę arba leidimą ką nors daryti.

primer

/pɾiˈme/

Que ocupa el lloc inicial d'una sèrie o d'un ordre.

quan

/ˈkwan/

kada

Nurodo arba klausia laiką, kuriuo kas nors vyksta.

que

/kə/

Introdueix una oració subordinada que completa o depèn de la principal.

saber

/səˈβe/

Tenir coneixement d'una cosa o ser capaç de fer-la.

sempre

/ˈsempɾə/

visada

Visuomet; nuolat ir be išimties.

seu

/ˈsew/

Possessiu de tercera persona que indica que una cosa pertany a ell o a ella.

seva

/ˈsɛβə/

jos

Trečiojo asmens įvardžio moteriškoji savybinė forma; žymi priklausymą jam arba jai.

si

/si/

Introdueix una condició de la qual depèn allò que s'expressa a la principal.

sortir

/surˈti/

Passar de dins a fora; anar-se'n d'un lloc cap a l'exterior.

també

/təmˈbe/

Indica que allò que es diu s'afegeix o coincideix amb el que ja s'ha dit.

temps

/ˈtems/

Successió de moments en què es desenvolupen els fets; durada.

tenir

/təˈni/

Posseir una cosa o presentar una característica o estat.

tornar

/turˈna/

grįžti

Eiti vėl į vietą, iš kurios buvo išeita; taip pat pakartoti veiksmą.

tot

/ˈtot/

Indica la totalitat o la integritat d'una cosa, sense excepció.

tothom

/tuˈtɔm/

Pronom indefinit que designa la totalitat de les persones; tota la gent.

tres

/ˈtɾes/

trys

Kiekinis skaitvardis, einantis po dviejų ir prieš keturis.

trobar

/tɾuˈβa/

Descobrir o donar amb allò que es buscava; també considerar o opinar.

tu

/ˈtu/

Pronom personal de segona persona del singular; designa la persona a qui es parla en un tracte informal.

té

/ˈte/

turi

Veiksmažodžio „turėti“ esamojo laiko trečiasis asmuo; reiškia nuosavybę ar požymį.

un

/un/

vienas

Nežymimasis vyriškosios giminės vienaskaitos artikelis, nurodantis nežinomą arba neapibrėžtą daiktą.

una

/ˈunə/

Article indefinit femení singular que presenta un element no conegut.

vegada

/bəˈɣaðə/

Cadascun dels moments en què es repeteix una acció o un fet.

veure

/ˈbɛwɾə/

Percebre alguna cosa amb els ulls; també entendre o comprovar.

vida

/ˈbiðə/

Estat dels éssers que neixen, creixen i moren; existència d'una persona.

voler

/buˈle/

Tenir el desig o la voluntat de tenir o de fer alguna cosa.

és

/ˈes/

Tercera persona del singular del present del verb 'ser'; indica existència, identitat o qualitat.